És una de les quatre monges que queden al convent de les Caputxines, al carrer de Talamanca. Ara té vuitanta-un anys i ostenta el càrrec rotatori de superiora del convent. Va arribar-hi fa gairebé cinquanta anys, quan hi havia dinou religioses a la comunitat. Lamenta que la falta de vocació ha portat la congregació a la seva etapa final, que no s’ha pogut evitar ni portant monges d’altres països.
Antigament, explica, només sortien del convent en casos de necessitat extrema, però avui dia viuen en una clausura molt relaxada que les permet participar en actes socials. El convent va ser fundat el 1638. Fa broma i diu que “som les més antigues del barri”. Sempre han mantingut una relació excel·lent amb l’entorn, participant en els esdeveniments que s’hi han organitzant tant com han pogut. Qui no recorda els retalls d’hòsties que hi venien? Ara ja no en fan, ni imatges per a l’Abadia de Montserrat, que eren feines que els ocupaven la jornada. Sap que és una de les quatre últimes monges que viuran entre aquestes parets. Han signat un acord amb l’Hospital de Sant Andreu per fer-hi una residència quan elles no hi siguin.
